Ens costa tolerar el malestar pels missatges culturals i socials. Des de petits ens ensenyen a evitar el dolor («no ploris», «no et preocupis») i se’ns ven la idea que el benestar és algo imprescindible a aconseguir i de manera voluntària («si vols, pots»).

La realitat és que no ens ensenyen què fer amb les emocions difícils, només a fugir-ne, anular-les o reprimir-les.

Què passa quan intentem evitar el malestar a tota costa?

• Ens sobrecarreguem emocionalment: Les emocions reprimides no desapareixen, es transformen en ansietat, irritabilitat o problemes físics.
• Cerquem solucions ràpides: Ens sobrecarreguem de tasques amb autoexigència, ens evadim o ens distraiem amb xarxes socials.
• Ens culpabilitzem: Creiem que si estem malament és perquè no ens esforcem prou per estar bé.

Com habitar el malestar i les emocions negatives?

• Entendre que sentir-se malament és part de l’experiència humana. No és un error ni un fracàs.
• Donar espai a les emocions sense intentar eliminar-les immediatament. Observar-les, entendre-les i permetre’ns sentir-les.
• Deixar de veure la tristor, l’ansietat o el malestar com a enemics. Sovint ens donen informació valuosa sobre el que necessitem canviar.
• Evitar el positivisme forçat. Està bé no estar bé, i no cal cap justificació per això.

El veritable treball emocional és normalitzar la incomoditat i el malestar.