Segons l’Organització Mundial de la Salut (2014), cada any es suïciden entorn a 800.000 persones en tot el món. Això suposa una mort cada 40 segons. A Espanya, hem passat de 4.003 suïcids al 2021 a 4.227 al 2022.
Durant molt temps s’ha protegit el tabú del suïcidi per por i per la influència de mites que s’han generat entorn al suïcidi, com per exemple la idea que parlar del suïcidi de manera pública pot produir cert efecte contagi i incentivar així la seva pràctica. A continuació, parlem d’altres mites molt presents i la veritat que els contradiu:
❌Preguntar a una persona amb ideació suïcida o parlar sobre el tema pot incitar a fer-ho.
✅Parlar i preguntar sobre la ideació suïcida pot aliviar tensió; és important preguntar i escoltar sense discutir els motius ni minimitzar-los.
❌El suïcidi és algo impulsiu.
✅Malgrat el component d’impulsivitat, es tracta d’un procés molt reflexiu, pel que existeixen senyals d’alerta prèvies.
❌La persona que es vol suïcidar no ho comunica.
✅9 de cada 10 persones que han consumat el suïcidi sí ho havíen advertit prèviament.
La informació ens ajuda a poder detectar senyals d’alarma i fer prevenció, facilita coneixement i una bona intervenció a tots els nivells (a casa i fora de l’àmbit privat, des de l’escola, entre amics i amigues…).
Entre els factors de protecció, la cohesió familiar amb un entorn tranquil, sense conflicte ni estrès diari, i un bon sistema de suport i recursos fora (compromís i seguretat a l’escola/feina, participació a activitats extraescolars, xarxa de suport social, etc) signifiquen elements molt positius que protegeixen a infants i adults.
Les persones que es suïciden o pensen en fer-ho, no volen morir, sinó que es troben cansats del dolor; volen deixar de patir.
Cal parlar públicament, fer teràpia, preguntar, escoltar i indagar sobre els motius que podem trobar per viure…